La història de la Física Quàntica com a teoria científica data oficialment de l’any 1900, quan el físic alemany Max Planck introdueix el concepte de “Quant” (derivat del vocable llatí “quantum”) a la presentació de seu estudi sobre la radiació del cos negre. La Teoria Quàntica permet entendre el món atòmic i subatòmic i els seus fenòmens, inexplicables des del punt de vista de la Física Newtoniana.
Origen de la Física Quàntica
Max Planck, guardonat amb un premi Nobel de Física el 1918, es considera el fundador de la Física Quàntica, també anomenada Mecànica Quàntica o Teoria Quàntica. Va descobrir que l’energia de radiació no és contínua sinó discontínua i està formada per diminuts paquets indivisibles que va anomenar “Quants“, sent un valor fix i constant. D’aquí prové la Llei de la Constància de Planck.
El concepte de “Quant” exposa que, quan aboques aigua en un got, aquesta no flueix constantment, sinó que cauen petits paquets o quants d’aigua de manera discontínua. En aquest símil, l’aigua representa l’energia. Això per als físics de principis del segle XX va suposar una revolució radical de la seva concepció de l’univers.
A partir dels descobriments que va fent, Planck comença a desenvolupar una visió de la realitat que trenca totalment amb la ciència materialista.
“Considero la consciència com a fonamental. Considero la matèria com a derivada de la consciència. No podem anar més enllà de la consciència. Tot del què parlem, tot el què considerem que existeix, postula consciència.”
“No hi ha matèria com a tal; la ment és el màtrix de tota matèria.”
Max Planck
Antecedents de la Física Quàntica
No obstant això, uns segles abans, el gran geni Leonardo da Vinci ja havia començat a explorar el concepte de Turbulència Quàntica, que fa referència als moviments caòtics que pateixen els fluids a nivell subatòmic a temperatures properes al zero. Es considera que va ser una de les primeres figures importants a nivell històric que va estudiar aquest fenomen a fons.
Anant encara més enrere, també es poden trobar coincidències entre els principis quàntics i els de filosofies ancestrals com la Filosofia Hindú o l’Hermètica (veure Filosofia Hermètica).
“Després de les converses sobre Filosofia Hindú, algunes de les idees de Física Quàntica que m’havien semblat tan absurdes de sobte tenien molt més sentit.”
Werner Heisenberg
Fenomen fotoelèctric
Al cap d’un temps, el gran físic Albert Einstein va utilitzar el concepte de tot el descobert per Max Planck per imaginar que la llum està composta per petites partícules d’energia quantificades a les quals va anomenar fotó, de tal manera que va poder explicar el fenomen fotoelèctric atorgant-li el premi Nobel de Física en l’any 1932. Posteriorment Einstein va ser un acèrrim lluitador contra l’univers que proposa la Teoria Quàntica. Són famoses les discussions que va mantenir amb el físic Niels Bohr.
Equació Ondulatòria i Superposició Quàntica
L’any 1926 Schrödinger va desenvolupar la famosa Equació Ondulatòria, on es confirmava que una partícula com l’electró és també una ona.
Durant els seus estudis el mateix Schrödinger no entenia els resultats que llançaven les seves equacions però després de nombroses revisions no trobava cap error i fins a l’actualitat ningú n’ha pogut trobar.
“El marc matemàtic de la Teoria Quàntica ha passat innumerables tests i és ara universalment acceptada com a descripció acurada i consistent de tots els fenòmens atòmics.”
Erwin Shrodinger
Schrödinger va representar matemàticament l’efecte de Superposició Quàntica, on s’afirma que una partícula és simultàniament una ona i un corpuscle sempre que no sigui observada.
La seva interpretació, en la línia de Planck, era la següent:
“La multiplicitat és només aparent; en realitat, només hi ha una ment…”
Erwin Shödinger
Principi d’Incertesa
L’any 1927 el físic Werner Heisenberg presenta el seu Principi d’Incertesa. Aquest indica que és impossible conèixer amb exactitud la velocitat i la posició que té una partícula. Com més coneixes la seva posició menys coneixes la seva velocitat i viceversa.
Aquest principi trenca amb totes les lleis aplicables al món macroscòpic, on podem predir amb exactitud tant la posició com la velocitat d’un objecte i per tant la seva trajectòria. En canvi, el Principi d’Incertesa afirma que és impossible conèixer la trajectòria d’una partícula.
“Els àtoms o partícules elementals en sí no són reals; formen un món de potencialitats i possibilitats en lloc d’un de coses o fets.”
“Observar alguna cosa, la canvia.”
Werner Heisenberg
Formulació de lleis i fenòmens quàntics
Durant el segle XX, nombrosos físics i científics van aprofundir sobre aquesta branca de la ciència aportant noves lleis i fenòmens quàntics, així com experiments que els avalen. Parlem de físics de renom com Niels Bohr, Louis de Broglie, Max Born, Paul Dirac, John Bell o Richard Feynman entre d’altres.
Posteriorment, noves generacions d’investigadors han pres el relleu i continuen contribuint i desenvolupant la Teoria Quàntica, que continua representant un gran repte conceptual.
˝Si la Mecànica Quàntica no t’ha sorprès profundament, encara no l’has entès.”
Niels Bohr
Física Quàntica al segle XXI
Avui en dia, els estudis de les partícules elementals, del nucli de l’àtom i de l’àtom en general, formen part de l’abast de la Física Quàntica. Els descobriments s’apliquen a diversos àmbits, destacant-ne particularment la l’electrònica, on ha permès grans avenços tecnològics. Els seus postulats són la base per al futur desenvolupament de tecnologies fins ara considerades ciència-ficció.
És important destacar que, a l’actualitat, la ciència de la física es basa principalment en la Teoria Quàntica i en la Teoria de la Relativitat general.
A banda de la ciència i la tecnologia, la Teoria Quàntica en general suposa un nou paradigma per a la comprensió de l’univers.
“La Física Quántica és un nou model de la realitat que ens proporciona una imatge de l’univers en què molts conceptes fonamentals per a la nostra comprensió intuïtiva de la realitat perden significat.“
Leonard Mlodinow, “El gran disseny” (2010)
En el plànol personal i psicològic, els principis de la Física Quàntica representen una oportunitat de renovar creences, replantejar-se els processos que regeixen la nostra existència i experimentar amb el poder creatiu de la nostra consciència o Ment Quàntica. De la mateixa manera, permeten validar mètodes de curació a través d’aquesta última, impensables des del punt de vista de la ciència determinista, com ara l’autocuració o la Curació Quàntica.
“El dia en què la ciència comenci a estudiar fenòmens no físics, hi haurà més progrés en una dècada que en tots els segles previs d’existència.”
Nikola Tesla
Resumint, la història de la Física Quàntica i els seus descobriments han contribuït a canviar la forma d’entendre el món i l’univers . Representa anar més enllà d’allò que és perceptible i predictible, ampliant horitzons i possibilitats fins al punt de poder canviar conscientment la realitat!
Fonts:
[…] Al següent article donem detalls dels orígens i dels precursors de la Física Quàntica. […]
[…] la formulació i acceptació de la Física Quàntica i les seves lleis és força recent (veure Història de la Física Quàntica). Per una altra banda sembla ser que antics savis ja havien arribat a conclusions semblants molts […]
[…] energètica, que comparteix punts de coincidència tant amb la Física Quàntica actual (veure Història de la Física Quàntica) com amb altres filosofies ancestrals, com l’Hermetisme. A través de la Teràpia Quàntica […]